Introducció

Exposició del 20 de juliol fins el 3 de setembre de 2023
Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

L’any 1863, una colla de treballadors, amb el suport del Pare Mariano (Josep Ferrer i Estruch) funden l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, un centre de formació cultural i professional per posar la cultura a l’abast de tothom.

El primer local és al carrer de Sant Magí. Al cap d’un any es van instal·lar al carrer del Vidre, però, el juliol de 1873 l’edifici és incendiat pels carlins, i es trasllada al carrer del Clos.

Finalment, per la Festa Major de 1878 s’estrena la seu definitiva al carrer de Sant Pau i el 1900 s’inaugura el teatre. Destruït parcialment per un incendi el 1909, va ser restaurat el 1910 i avui fa les funcions de teatre municipal. L’edifici, amb elements arquitectónics i decoratius modernistes, consta a l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l’Anoia.

Des del seu inici, les activitats de l’Ateneu es van adreçar a millorar la vida dels treballadors en aspectes com l’ensenyament (l’escola de primària, l’escola de teixits i l’escola de música), la cultura (la biblioteca, les seccions, les publicacions, les conferències, etc.) i l’esbarjo (el teatre, el cinema, la música, el cafè, els balls de Festa Major, etc.). També va tenir, a partir de 1920, un camp d’esports a la zona del Xipreret.

A la fi de la Guerra Civil, l’Ateneu és confiscat per les autoritats franquistes i se li canvia el nom pel de Centro Nacional, fins que el 1977, recupera la seva denominació originària. El 1995, es restaura el teatre i es treu la tanca de totxo i ferro de l’exterior.

Avui, l’Ateneu acull seccions i entitats molt diverses i quan la ciutat no tenia cap sala de cinema se n’hi va inaugurar una el 2016, la sala gran, i una altra el 2021, la sala petita. Per altra banda, l’antic Palau Escolar, situat al carrer dels Esquiladors, es va recuperar com a escola l’any 1977 i des del 2020 és una escola pública.

L’any 1989 l’entitat obté el 1r Premi de la Generalitat al millor projecte de Renovació Associativa Cultural, el 1994 rep la Medalla de la Ciutat, el 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2015 és declarada Entitat d’Interès Cultural per tota la seva trajectòria i és que, de grat o per força, l’Ateneu ha sabut adaptar-se a la ciutat i als temps i això li ha permès arribar a complir 160 anys.

Aquesta exposició vol descobrir per mitjà de 18 objectes —alguns inèdits, d’altres insòlits o desconeguts—, aspectes de l’Ateneu i apropar-nos a la història de l’entitat, que és part de la vida de la nostra ciutat.

 

Josep Ferrer i Estruch, el Pare Mariano (Igualada, 1812-1900), va ser escolapi a Barcelona fins que l’any 1835 s’exclaustra i es dedica a l’ensenyament.
L’any 1863, és un dels fundadors de l’Ateneu Igualadí i participa en l’edició del primer periòdic igualadí, El Eco de Igualada (1863).

El primer teatre s’inaugura l’any 1900, projectat per l’arquitecte Pau Salvat i Espasa. El 1909, un incendi destrueix l’escenari i part de la platea i l’agost de l’any següent s’inaugura la reforma amb una decoració floral i unes figures antropomorfes al sostre.
El 1995, es fa una restauració integral, dirigida per l’arquitecte Jaume Riba i Samarra, que respecta la imatge original.
Des del primer dia, l’Ateneu va tenir una voluntat de transcendència històrica que es va materialitzar en la formació d’un arxiu, on es guardaven tots els documents que s’originaven en el dia a dia de l’entitat. Programes, actes, documents i també les factures de l’entitat i del cafè, es guardaven en unes caixes de fusta que han protegit la documentació fins al dia d’avui.
Joan Serra i Constansó (Igualada, 1864 – Barcelona, 1924) va ser president de l’entitat en dues ocasions (1890-1893 i 1903-1905).
El seu retrat està dibuixat per Gaspar Camps i Junyent (1874-1942) que havia estudiat a l’Ateneu i que a partir de 1893, va retratar els presidents i els benefactors de l’entitat. Posteriorment, se’n va a París i es converteix en un pintor representatiu del modernisme català.
L’any 1907, el músic i compositor Il·luminat Saperas s’estableix a Igualada. Ell forma el Sextet Ateneu, que ofereix concerts i complementa les projeccions de cinema mut.
Aquesta partitura mostra l’escut d’Igualada, amb el rusc típic de l’Ateneu.
Francesc Bedós (1843-1920) va ser director de les escoles des de l’any 1890 fins que es va jubilar, el 1917. Aleshores, li van retre un sentit homenatge i un llibre amb les signatures de tots aquells que havien estat alumnes seus.
El 1920, s’inaugura el Palau Escolar per acollir tota l’activitat docent de l’Ateneu, és un edifici noucentista projectat per l’arquitecte Josep Pausas i Coll.
Entre 1880 i 1887, l’Ateneu va organitzar els primers certàmens literaris de la ciutat.
La commemoració del cinquantenari es va haver d’ajornar fins a l’any 1914, a causa d’una llarga vaga de les fàbriques tèxtils. Aleshores, es va fer certamen científic i literari, amb el format de Jocs Florals. La reina de la festa portava una llaçada amb uns brodats florals modernistes, que es lliuraria al guanyador.
L’any 1907, s’habilita el saló central, que havia estat el primer teatre. S’encarrega el projecte a l’arquitecte Pau Salvat i Espasa i un element destacat és el vitrall situat sobre l’entrada del teatre. Unes vidrieres emplomades fetes per Rigalt i Granell, l’empresa que fa fer els vitralls per al Palau de la Música de Barcelona.
L’escut de l’Ateneu ha tingut diverses formes, amb l’element constant del rusc i les abelles, com a símbol del treball en equip. «Labor Prima» era el lema que avui encara presideix la façana, junt amb l’escut de la ciutat, mostrant dues de les característiques de l’entitat: el treball i l’igualadinisme.
L’urna s’utilitzava per a les votacions internes de l’entitat, especialment per a l’elecció de les juntes directives. Es va conservar durant tot el franquisme i va tornar a utilitzar-se, a partir de 1977. És un símbol de la voluntat democràtica de l’Ateneu.
Cada any se celebra una assemblea ordinària on es presenta a aprovació la gestió i els comptes de l’any vençut i la proposta del pressupost per al proper any.
Aquests telers en miniatura s’utilitzaven per iniciar els alumnes en la tècnica tèxtil i en la del jacquard. Les classes de teixits havien començat l’abril de 1890, però l’escola de Teoria de Teixits es va crear l’any 1908 i funcionava tres dies a la setmana, en horari nocturn..
El llibre d’honor de l’Ateneu és un testimoni de les visites d’intel·lectuals i personalitats. De la primera època, aquests noms en són una mostra: Frederic Rahola (1907), Francesc Layret (1911), Carme Karr (1912), Santiago Rusiñol (1914), Josep M. Folch i Torres (1915), Angel Guimerà (1920), Antoni Rovira i Virgili (1923), Apel·les Mestres (1924), Pompeu Fabra (1930) i Lluís Companys (1931).
L’Ateneu, cap a l’any 1901 o 1902, comença a projectar vistes cinematogràfiques en els entreactes de les funcions teatrals, acompanyades de melodies a piano. La sala de cinema es va inaugurar l’any 1906 i estava instal·lada al mateix teatre, que va viure l’inici del cinema sonor i l’arribada del color.
Avui, l’Ateneu disposa de dues sales de cinema situades al primer pis.
Aquest catàleg, de principis de segle, mostra el miler de volums que tenia la Biblioteca de l’Ateneu, ordenats per matèries i fent constar el número de registre, l’autor i el títol.
Des dels inicis, l’Ateneu tenia un saló de lectura amb premsa progressista. La instrucció formava part de l’ideari dels fundadors i aviat va néixer una petita biblioteca.

La Colmena de Igualada (1880-1882) és la primera publicació en la qual consta l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera com a seu de la redacció i l’administració. Se’n van publicar 121 números. Parla molt de l’Ateneu i defensa la construcció de la línia de ferrocarril entre Igualada i Sant Sadurní.

Stelo Kataluna (1908) és una revista mensual editada per la Secció Esperantista de l’Ateneu, que també organitzava cursos d’esperanto, i va ser la segona publicació en aquesta llengua de tot l’Estat espanyol. En van sortir sis números. La seva imatge estètica és clarament modernista.

Les primeres reunions d’obrers abans de fundar l’Ateneu es feien al Café del Pardalet, a la Rambla. El Cafè ha estat sempre un punt de trobada i de tertúlia entre els socis. L’any 1869 s’inaugura el Saló Cafè i el 1908 s’hi col·loca l’arramblador de rajoles modernistes  i el terra de rajola hidràulica que avui encara podem veure.

El 1916, es crea la Secció d’Esports i el 1919 es constitueix l’Sporting F.C. Ateneu Igualadí. L’any 1920, l’Ateneu compra el camp del Xipreret, que va suposar un impuls a l’activitat esportiva de l’entitat i de la ciutat.

Amb el suport: