Des del primer dia, l’Ateneu va tenir una voluntat de transcendència històrica que es va materialitzar en la formació d’un arxiu, on es guardaven tots els documents que s’originaven en el dia a dia de l’entitat. Així, avui tenim un fons patrimonial que ens permet estudiar i veure la importància d’aquesta entitat en la vida igualadina.

Programes, actes, documents, edicions i també les factures de l’entitat i del cafè, es guardaven en unes caixes de fusta que han protegit la documentació fins al dia d’avui. Actualment, està dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Aquestes caixes s’anaven fent any rere any. El 1908, el fuster Francesc Dalmases en va fer sis i va cobrar 18 pessetes en total.

Segurament que en la voluntat de conservar tot aquest material hi havia un sentit de rigor en el control de la gestió: el que actualment anomenem transparència.