L’esplendor de l’Ateneu al començament del segle XX coincideix amb els anys de més rellevància de l’art modernista a la ciutat. Això s’observa en elements arquitectònics, com el teatre, la decoració del cafè, la font del jardí, etc., i també en els materials gràfics, com els programes i les publicacions periòdiques.

L’any 1907, s’habilita el saló central, el gran espai que centralitzava l’activitat de l’entitat i que havia estat el primer teatre. Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Pau Salvat i Espasa, que el va enrajolar amb un paviment hidràulic, que avui encara es pot veure, i unes motllures de guix fetes per Pere Coll i visibles a la sala gran de l’actual cinema. 

Un element interessant d’aquesta reforma és el vitrall que estava situat sobre l’entrada del teatre. Unes vidrieres emplomades fetes per Rigalt i Granell, l’empresa que fa fer els vitralls per al Palau de la Música de Barcelona, obra de Domènech i Montaner.